“Cada mañana es abril”, de Silvia Gelices. Cálamo Producciones Editoriales. Barcelona. Abril de 2010. 204 páginas. 15 euros.
Clara, una enfermera que atiende a enfermos terminales en la planta de curas paliativas de un hospital de Barcelona, vive una vida aparentemente feliz, aunque a pesar de todo siente como si su existencia no avanzase, como si estuviera sumida en una apacible desesperación que le hiciese caminar a tientas y sin sentido. Un terrible secreto celosamente guardado será el desencadenante de una sobrecogedora historia de amor y desamor que tambaleará los cimientos en los que se sustenta su relación de pareja, una relación que será puesta a prueba en una situación límite a tres bandas.
Aunque pueda parecer la historia de una mujer rota, en realidad se trata de la historia de una mujer de despertares y de renacimientos, un canto sublime a las segundas oportunidades. Una oportunidad, en definitiva, de autoconocimiento, de autocorrección y de profundo aprendizaje espiritual
En “Cada mañana es abril” encontraremos trocitos desperdigados de la protagonista en cada uno de nosotros donde nos podremos reconocer y acunar: el dolor por la pérdida, la solitud por la ausencia, la fragilidad, la dignidad, el misterio, el amor, la pasión… la lucha en definitiva por encontrar el verdadero sentido a la vida.
Y es que cuando acabas de leer “Cada mañana es abril” algo ha sucedido en tu interior, y aunque una misma novela nunca es la misma para dos personas, sus conmovedoras palabras se colarán inevitablemente en los orificios más inesperados del alma.
Un libro dirigido a todo aquel que busque en las relaciones una oportunidad de autoconocimiento y de aprendizaje espiritual, porque todos podemos si no amar más, sí amar mejor.
“Prepárate una buena infusión, desconecta tu móvil, regálate tiempo, acomódate para leer y disponte a entrar en contacto con una autora cercana, susurrante y sin estridencias, de lenguaje sencillo pero preciso, de estilo intimista y arrullador” R. Samsó
Fotos presentacion 13 de abril de 2010 en el Cau Ple de Lletres:
Firma de libros en Sant Jordi
Presentación Corte Inglés de Sabadell 13 de mayo de 2010

Fiesta literaria de la editorial Cálamo en la Biblioteca Central de Terrassa: 11-06-2010
Presentación Librería Bertrand Barcelona 26 de octubre de 2010
Recital Sincronia de batecs en Amics de les Arts de Terrassa el 14 d’abril de 2011









Té tota raó Samsó quan diu que ens hem d’aturar per llegir el teu llibre, Sílvia. en “Cada mañana es abril” la teva sensibilitat i il.lusió de renovació personal hi està continuament present. La primera novel.la et quedarà i ens quedarà sempre a la memòria. Jo et desitjo que segueixis amb la mateixa professionalitat que fas tot i t’editin moltes obres més. Però ara a viure el moment tan bonic que tens! La teva Clara d’Abril té grapa i ens “enganxa des de la primera pàgina.
Enhorabona d’una entrevistada de les teves. Una abraçada i felicitats de tot cor, Victòria Cardona
Por: Victoria el abril 14, 2010
a las 11:09 am
Sensible e imprescindible!!!!! Gracias Silvia.
Por: José el abril 14, 2010
a las 11:16 am
Esperando con ansia el momento relajado, como recomienda Samsò, en que hincar el diente a esta novela.
Pero convencido que despues de compartir el viaje con Clara mi percepción de la vida no será la misma.
Por: Richi el abril 14, 2010
a las 11:27 am
Muchas gracias a Silvia Gelices por compartir con todos nosotros esta novela. Esperamos que no se demore mucho la siguiente.
Por: Sisco el abril 14, 2010
a las 12:52 pm
Hola! Com estàs? He llegit “Una orilla para un mar de palabras” i passo a fer-te un ràpid comentari.
Es podria catalogar en aquests blocs potser: 1)Cal viure la vida amb intensitat: superar la solitut, el dolor, ser autèntics i autèntiques. 2)Un bon toc de feminisme: les famoses diferències entre homes i dones, on malgrat tot hi ha possibilitats d’apropament. 3)Saber viure i sobreviure la vida: amb amistat, xocolata, valentia, agraiment… sabent superar els entrebancs que es presenten.
La presentació del llibre molt bé: pel que vas dir (temes sobre la vida i la mort) i el títol “Cada mañana es abril” fa pensar en l’esperança, el desig d’un futur millor que no és cap mala idea. T’imagines? Respecte, participació, diàleg, creativitat… Quasi res.
Manel Beser.
Por: Manel Beser el abril 15, 2010
a las 8:41 am
Querida Silvia, espero poder leer pronto tu novela, te mando un beso muy especial.
Por: Africa el abril 15, 2010
a las 10:05 am
La novel.la em va emocionar desde la primera página, era com si estigués amb la Clara en cada pensament, en emoció, en totes les situacions que vivía!
M’agradat molt.
Saruskita.
Por: sara el abril 23, 2010
a las 3:32 pm
Hola Silvia abans de tot, enhorabona per per la novel.la, no tohom pot tenir l´oportunitat de plasmar en paper quelcom que vol transmetre, crec que el llibre relata una situació molt habitual en els nostres dies sobretot viscut desde el cantó femení, on la lluita i la superació diaria és el pa de cada dia. Lo millor del llibre per a mí, son les estones que dediques a en Victor, sé molt bé del tema i allà ho has clavat, de veritat.
Ara a pel 2º llibre, i felicitats.
Marc.
Por: Marc el abril 29, 2010
a las 9:14 am
hola Silvia,para mi es dificil espresarme,con la facilidad,y ternura como lo haces tu.
Me parece increible, lo que estas consiguiendo con tu libro.
me emociono,de escuchar y leer los comentarios,
y dedicatorias q te alagan.me siento orgolloso de tenerte como una amiga.me tienes a tu disposición.no cambies nuca,un beso enorme jesús.gracias.
Por: Jesús Mesa el mayo 2, 2010
a las 2:50 pm
Hola, Silvia!
En primer lugar quiero felicitarte por tu novela, como proyecto soñado y culminado. Y ahora sí, por ella misma, es un libro hermoso, de difícil catalogación, aunque el día de la presentación lo enmarcaran dentro de los libros de autoayuda o crecimiento personal. O eso entendí yo. Lo que me ha gustado es la manera como consigues llevarme a través de la historia construyendo imágenes que se quedan vivas en mi memoria, con luz y textura propia. Fue inevitable no sentirme identificada en muchos momentos ya que soy de las personas que juega a leer en objetos y personas señales que van más allá de su significación práctica y real… Así doto a dichos objetos, personas o sonidos de una magia que los expulsa de su cotidianidad, banalidad, o aparente insignificancia. Ver esto en tu novela me emocionó. También el hecho de que le dieras un final positivo a la vida de esa mujer y le dieras la oportunidad de una nueva vida, cosa que yo no se la di al personaje de mi obra, pienso que para el lector/espectador es mucho más constructivo si les hablas desde el optimismo del cambio y no desde la muerte como puerto último sin más sentido que la del vacío, la nada, o la imposibilidad de ser. Casualidad o no, mientras leía tu novela una amiga me animó a ver un excelente documental sobre la muerte. Quizás tu también lo hayas visto.
Entre todas las imágenes que nos regalas a través de tu libro, me quedo con el viaje que Víctor ayuda hacer a Clara cuando los dos están de pie frente a la ventana de la habitación.
Y no quiero dejar de comentar las palabras de tu hermana, que han sabido definir la esencia de cada capítulo y darle un cierre poético a tu novela.
Muchas gracias.
Un abrazo,
Tays
Por: Tays el mayo 2, 2010
a las 7:57 pm
Aquests dies anava pensant que et diria, que t’escriuria al bloc, com reduir tot el que m’has fet sentir en quatre paraules. No sé per on començar, la veritat.
Del llibre diria una cosa: demana molt poc, sols que el comencis, a partir d’aquí la feina la fa ell. Amb paisatges intimistes i preguntes obertes es va guanyant la complicitat del lector, i no se n’adona que ha arribat a l’epíl·leg.
Potser per una pregunta: per que per creixer i avançar, sovint cal la mort interior? per que aquest procés ha de ser tants cops dolorós? per que ens cal caure en la més fosca nit per poder veure més clara l’albada? no ens ho podem estalviar, Sívlia?
El teu llibre comença amb paraules de mort i de tristesa i feien que tot tingués un tint gris, apagat, núvol. Fins que al final fas sortir el sol a la història de la Clara-claretat-clarivident. Fins que al final li fas viure el sentit final que dona sentit, fins que fas que tanqui el cercle i tot s’entengui i tot lligui.
El final d’aquesta novela és un cant a l’esperança per a tots els que, en llegir-lo, s’atreveixin a buscar-s’hi, a trobar-s’hi. Amb aquest llibre sabràs connectar amb molta gent que, a mig camí de la vida, hagi patit o cregui que ha de patir una mort per un reneixer, un retrobar-se que no és més que sentir viu allò que fa temps hem deixat de percebre, allò que hem oblidat o perdut però que vam viure en algun moment. És en el retrobament d’aquest fonament quan s’esdevé la clarividència, potser? no ho sé. El que sí que sé és que sovint quan pares de cercar és quan trobes, i és quan t’adones que ho havies tingut al davat tota l’estona, acompanyant-te a cada pas que fèies, però no tenies ni oïdes per escoltar ni ulls per contemplar.
Moltes gràcies per haver-lo escrit, Sílvia.
Por: Jordi V. el mayo 4, 2010
a las 10:42 am
Hola Silvia,
El llibre m´ha encantat! Et felicito per convertir-te en escriptora, espero que això no et faci canviar.
Un parell d´observacions; com algú ha escrit, no comparteixo la idea que el teu llibre s´hagi de considerar d´autoajuda….amb tots els respectes als llibres que sí ho són….
La segona és que el final de la història queda una mica obert. M´agradaria que la resta de bloggers opinessin sobre ell. Jo entenc que la “segona oportunitat” fa referència a què els protes tornen a ser parella. Quan arribo al final del llibre tinc la sensació que hi ha retrobament sentimental, o només salven la relació sense ser parella?….a veure què diu la gent
Ommmmmmmmmm
Por: Lauren Capilla el mayo 5, 2010
a las 3:22 pm
Jo també crec que acaben refent la parella. Sembla prou clar, en el meu parer…
Por: Joaquim Benet el mayo 18, 2010
a las 9:59 pm
Hola Silvia!!
La semana pasada acabé de leer tu libro. No pude ponerme hasta hace poco pero cuando comienzas NO LO DEJAS!!! Puedes estar más que satisfecha y orgullosa de tu primer hijo literario. Utilizas un lenguaje intimista conmovedor, de veras que te atrapa … supongo que lo que más debe costar es desnudarte emocionalmente ante el lector. Precisamente yo he aprendido mucho sobre personas terminales junto a una tanatóloga que se llama Stella Maris Maruso y que fue discípula de KÜbler Ros … ella me enseñó que cuando uno cree que lo tiene todo perdido, ese es el momento más sagrado de la vida. Y que matan mucho más los pronósticos que los diagnósticos
Abrazos
Silvia Velando
Por: Silvia Velando el mayo 11, 2010
a las 9:46 am
Hola Silvia,
Sóc el Carles, aquell periodista que et va confondre per una venedora el dia de Sant Jordi i que al final et va acabar comprant. T’haig de dir que me’l vaig llegir en tres nits i que em va agradar molt. Em va sorprendre la profunditat i la intel·ligència amb la qual parlaves dels sentiments, no sé fins a quin punt aquesta obra té un caire autobiogràfic. És difícil poder parlar amb tanta precisió de certes emocions sense que les hagis viscut en la teva pròpia pell. Bé doncs, et volia felicitar pel llibre.
Si tens temps i interès, pots donar una ullada al meu blog poètic on hi ha penjats tots els meus poemes. http://rapsodabohemi.blogspot.com/
No he publicat mai perquè no hi crec gaire en tot això i perquè és gairebé impossible trobar alguna editorial que aposti per un autor novell.
Una abraçada i molta sort!
Por: Carles Batalla el mayo 11, 2010
a las 3:36 pm
Em sembla que si ets el Carles que em penso, som de la mateixa “quinta”. Vas estudiar a la Tecnos?
Por: Joaquim Benet el mayo 18, 2010
a las 9:56 pm
No, Joaquim. Sóc de la quinta del 77 però és que a més a més vaig anar al Vedruna
Por: Carles Batalla el mayo 24, 2010
a las 10:50 am
Et felicito Sílvia, ningú diria que es tracta d’una primera novel·la. Una autèntica experiència llegir-la. Traspua espiritualitat, igual com les entrevistes que fas. M’ha agradat especialment el personatge de l’Àngel: incondicional i protector, apareix misteriosament, com un veritable àngel de la guarda.
Com a en Lauren, després de llegir-la m’ha quedat un dubte: Potser és un detall insignificant però, ningú no s’ha quedat amb la curiositat de saber que coi deia al paper blau d’en Víctor? S’ha de deduir només pel comentari de la Clara? No sé, potser m’he perdut alguna cosa…
Por: Joaquim Benet el mayo 18, 2010
a las 10:12 pm
Quim, no es pot desvelar el missatge escrit en el paper blau que Clara llegeix quan s’acomiada del Víctor perquè si no els follets s’enfadarien amb ells, oi que ho entens? Sempre pots imaginar-te quelcom bo que l’ajudi a seguir endavant com, per exemple, que el buit és la plenitud de tot el que és possible. Què maco no, tenir per un instant totes les possibilitats al nostre abast?
El final? Com m’agrada que casdascú triï el seu final. Jo també tinc el meu… perquè hi ha moltes maneres de salvar les relacions ¿no?
Por: silviagelices el mayo 19, 2010
a las 9:03 am
Sí, ja se sap que són entremaliats i més val no fer-los enfadar innecessàriament. Suposo que no ens diràs quin és el teu final per aquest mateix motiu: l’autora té una responsabilitat més gran que els lectors de guardar el seu secret perquè la teva opció automàticament desbancaria totes les altres…
Por: Joaquim Benet el mayo 19, 2010
a las 6:54 pm
Hola silvia,
Me ha emocionado mucho tu novela, has expresado los sentimientos tan reales que me ha tocado de lleno; cada paso que va viviendo Clara, las enseñanzas que recibe e incluso el final me encanta.
¡Le puse el final que yo sentía en ese momento!!
Felicidades!!
Un abrazo de oso!
Por: una oportunidad como los demas el mayo 20, 2010
a las 7:18 pm
A una “niñabonitacontacones” llamada… ¡¡¡Silvia!!!
Hace días que nos leímos tu libro y coincidimos con algunos de los CC k te han mandado en que describes tan diáfanamente situaciones y sentimientos k parece talmente k los hayas vivido con intensidad en algún instante de tu vida. Desde luego no das pie a la indiferencia, bien al contrario, invitas a ponerte en la piel de tus personajes y sus circunstancias.
¡¡¡Ahhhh!!! y es verdad k la vida está llenita de coincidencias significativas, o sincronías, o…
“de haberlas, haylas”;0))))
¡¡¡¡Besosssssss wapa!!!
Por: M&T el mayo 24, 2010
a las 6:13 pm
Hola Sílvia,
El teu llibre m’ha semblat entranyable i molt ben escrit. És una obra on les emocions tenen tanta força esdevenen les veritables protagonistes, el que més recordes un cop acabada de llegir. Malgrat que apareixen diferents escenaris i es relaten diversos fets, crec que l’encert de l’obra està en haver sabut traspassar al lector tot el patiment, l’angoixa, la serenitat, l’amor o l’alegria dels personatges.
És una novel·la d’intenses emocions que no et deixa indiferent.
Enhorabona!
Por: Rosa Maria Borobia artigas el mayo 25, 2010
a las 4:39 pm
Hola Silvia: Acabo de leer tu hermoso y aleccionador libro ” Cada mañana es abril ” y puedo decirte que me ha hecho reflexionar en el vivir de cada día.
Me ha gustado enormemente tu lenguaje sencillo pero penetrante, tu estilo intimista, pero derrochador de energía y vitalidad y un canto a las segundas oportunidades que en realidad nos ocurre a una gran mayoría de la humanidad.
De ahora en adelante seré un portavoz activista de tu libro en todos mis círculos culturales y familiares y además te ofrezco mi colaboración para todo lo que puedas necesitar.
Desde que me hiciste la entrevista de mi jubilació entendí que eres una persona que merece la pena conocer porque me identifico con tus pensamientos y en la primera frase de tu reportaje en la que descubrías mi auténtica vocación por la enseñanza y ser una persona que deja huella imborrable, ha sido desde aquel momento un acicate para mí y te doy mil gracias por reflejarlo.
No tengo dudas de que tu libro será un éxito tanto por la forma de escribir y llegar al lector, como por tu calidad como persona auténtica, sincera y cercana.
Te deseo grandes éxitos como escritora y en tu vida personal.
Un saludo cordial de Nicolas.
Por: Nicolas el mayo 28, 2010
a las 10:46 am
Hola Silvia,
Ja m’he llegit la teva novela i et volia felicitar.
La veritat es que penso que ets una gran poetisa, i això és algo que m’ha sorprès gratament. Al text hi han pasatges molt visuals i tractats amb molta sensibilitat. Espero que tinguis molt éxit!
Un petó
Judith
Por: Judith el junio 1, 2010
a las 10:41 am
Hola Silvia.
Genial tu libro que estoy leyendo con pasión. Ni imaginarte puedes hasta donde está llegando
dentro de mí. A ratos me hace revivir momentos, otros me hace reflexionar, otros me remueve
mis sentimientos hasta caerme lagrimones. Todo un ejercicio sobre la vida, el amor, el desamor,
la muerte, las relaciones.
Puedes estar muy orgullosa de tu obra. Mil gracias por haberte metido en mi alma.
Un beso.
Ramon
Por: Ramon P. el junio 8, 2010
a las 10:09 am
La nota escrita por Pablo le quema en el bolsillo del pantalón vaquero, pero Clara no quiere saber lo que Pablo ha escrito antes de marcharse.
Nadie nos enseña amar, después de leer el libro, algo en mi ha cambiado.
Seguí las indicaciones, que en el prologo aconsejaban, prepararse una buena infusión y acomodarse para leer.
Me siento feliz por tí, un super beso.
Sagrario
Por: Sagrario el junio 8, 2010
a las 11:21 am
Nenaaaa, m’acabo de llegir el teu llibre. M’ha encantat! Gràcies Silvia.
Por: Carme el junio 14, 2010
a las 1:16 pm
Hola Sílvia! Amb el començament de les vacances he pogut llegir el llibre i et deixo un breu comentari: amb un estil molt planer i entenedor entrem desseguida dins l’acció on el denominador comú és l’amor (eros)en les seves diferents manifestacions:
Primerament el que és fruit del desig i la mancança simbolitzat amb el trencament, la separació; en segon lloc l’amor entre iguals: la fraternitat, aquell que es desferma quan veiem sofrir els iguals; finalment l’amor filial entre la mare que accepta la seva filla.
Quan vas presentar el llibre parlàvem d’esperança com un bon final per una narració, una força, una virtut que ens fa anar endavant amb prudència i fortalesa.
En resum: una lectura agradable sobre esdeveniments molt profunds. Una pregunta: aquest llibre és el primer d’una trilogia?
Por: Manel Beser el julio 11, 2010
a las 9:15 pm
No, Manel… Aquesta novel.la ja no continua en un altre llibre. Aquí s’acaba la història de la Clara i el Pablo, la Clara i el Víctor, la Clara i l’Ángel, la Clara i la Lluna. Volies més pot ser? T’ha sapigut a poc?
Por: silviagelices el julio 12, 2010
a las 1:34 pm
I ara! L’escrit està molt ben fet i té unicitat, com ja vaig dir. Només volia saber si continuaries escrivint o si tenies altres projectes, idees, conceptes…
I és que en una societat com la nostra on tenim quasi de tot, quan una cosa agrada en solem demanar més i a vegades els desitjos es compleixen o no. Només volia llençar alguna bona idea. Gràcies de totes maneres.
Por: Manel Beser el julio 13, 2010
a las 9:07 pm
Ja vaig trobar un espai per llegir la teva novel·la i tinc que dir-te que estic realment impressionada, perque al final vaig plorar com feia temps que no plorava, i es molt curiós perque alhora reia pensant en que el Ramón Pierrá havia dit que havia plorat, i això em feia pensar com es possible que dos persones tan diferents hagin tingut la mateixa reacció.
Per altre banda, el final no es trist, sinó esperançador, vull dir que crec que provoques emocions molt fortes, sense ser del tot conscient, i això ho fa encara més encantador.
Felicitats Silvia, de tot cor, i moltes gràcies perque vaig gaudir moltísim. Enhorabona!!
Una abraçada ben forta!!
Virginia
Por: Virginia el julio 20, 2010
a las 1:59 pm
Hola Silvia,
La setmana passada vaig acabar de llegir el teu llibre i em va agradar molt. Està molt ben escrit, sembla una prosa poètica. Tot i que és un drama, ho és sense resentiments.
Mª Àngels
Por: Mª Àngels el julio 21, 2010
a las 4:17 pm
Se trata de una novela que, además de ser una continua lección de sabiduría del corazón, engancha desde el primer párrafo y no consigues dejar de leer hasta terminarla por completo. Una excelente ‘ópera prima’. ¡Felicidades, Silvia!
Fidel
Por: Fidel el agosto 2, 2010
a las 8:46 pm
Dicen los entendidos que cuando escribes un libro deja de ser tuyo para pasar a formar parte del conocimiento universal. Cuando Silvia dejó de ser su propietaria y cayó en mis manos, hubo algunos matices que cambiaron; se tranformó en una …obra literaria ( no un libro de autoayuda ) y los protagonistas retoman su amor al final de la historia ( no era así cuando fue escrito ). Cada uno interpreta las cosas a su manera, es cierto, pero en lo que todos los lectores de Cada mañana es Abril, estaremos de acuerdo es en que hemos disfrutado durante dos horas y nos hemos emocionado. Si, además, te has cuestionado algunas cosas, mejor que mejor. No si, al final, haremos de esta chica alguien importante……
Por: Lauren el agosto 3, 2010
a las 11:59 am
Ens ha agradat tant llegir Cada mañana es abril que l’estem recomanant a tothom. Ara mateix el llibre és a Menorca. Espero que segueixi viatjant.
Por: Bet el agosto 19, 2010
a las 2:09 pm
Un libro pleno de mensajes, de reflexiones acerca del amor y la muerte,
un libro para leer con las alas del alma desplegadas para poder planear entre los sentimientos, o batirlas con fuerza y elevarse por encima de lo terrenal… Ramon
Por: Ramon el agosto 19, 2010
a las 4:09 pm
Bona nit Silvia,
Finalment avui divendres, tot aprofitant a barcelona era festa, he trobat el teu llibre al Corte Inglés de Sabadell.
L’he llegit avui mateix, i t’haig de dir que m’ha agradat moltíssim. Està molt ben escrit, amb una redacció molt professional i alhora poètica.
Has sabut crear un microcosmos molt creïble, amb una història extraordinàriament rodona.
Però sobretot, i això només es pot dir de molt poques novel.les, de les millors, novel.les, m’ha conmogut.
I no li ho diguis a ningú, però als darrers paràgraf se m’han humitejat els ulls.
Espero ansiós la teva segona novel.la.
Una abraçada,
Quim
Por: Joaquim Valls el septiembre 27, 2010
a las 1:10 pm
Me regalo tu libro una amiga en comun, Beth Rovira, y tengo que felicitarte, me llego al alma y reflexionas sobre la vida y la muerte, me gusta la gente, que no juzga a nadie, me gusta ver oro en el barro. Un saludo.
Merche
Por: Merche Cano el octubre 12, 2010
a las 4:02 pm
Silvia, me ha gustado tu libro un montón. Muchas felicidades por esa cuidada literatura, esas palabras tan bien escogidas para cada momento y esa historia tan bonita y emocionante. Muchas gracias por compartir tus sentimientos y sensibilidades.
Fins aviat
Dani
Por: Dani el octubre 21, 2010
a las 3:09 pm
Em va agradar molt la novela .Trobo que està molt ben lligada . Felicitats
Montse
Por: Montse Palà el octubre 22, 2010
a las 11:36 am
Ja veus que he visitat la teva web tal i com et vaig prometre.
Quan acabi el llibre de l’Stephen King que m’estic llegint prometo abordar CADA MAÑANA ES ABRIL
Un petó.
Por: Jordi Guillem el octubre 23, 2010
a las 10:10 am
Hola Sílvia, ja me llegit el teu llibre i et felicito per que es molt emocionant. M’agrada’t molt, t’enganxa, transmet molta calidesa. He gaudit molt. Gràcies.
Por: Silvia Rodríguez Balastegui el octubre 29, 2010
a las 10:34 am
La Silvia és per damunt de tot una dona amb una força increïble, exemple viu de desenvolupament personal. La seva excel.lent novel.la “Cada mañana es abril” (Editorial Calamo) és un llibre molt ben escrit, una història rodona i entrenyable, i per damunt de tot una obra que conmou. Un consell: llegiu-lo quan abans millor. I un sonmi: d’aquesta novel.la se’n podria fer una pel.lícula excel.lent.
Quim V.
Por: Quim V. el noviembre 8, 2010
a las 2:10 pm
És una gran novel.la. Molt ben escrita, i emotiva. Una història rodona, i conmovedora. Té allò que per a mi han de tenir les bones històries, quan acabes el llibte et sents que has crescut per dins, que has ampliat el teu coneixement del mó…n, i a damunt t’ho has passat d’allò més bé llegint-la.
Ara espero ja el seu proper llibre. us la recomano. Regaleu-vos-la, regaleu-la.
Por: Joaquim el noviembre 15, 2010
a las 10:31 pm
I like the valuable information you provide in your articles. I will bookmark your blog and check again here frequently. I’m quite sure I will learn many new stuff right here! Best of luck for the next!
Por: Gay Moricca el enero 18, 2011
a las 12:42 am
There are some attention-grabbing cut-off dates in this article however I don’t know if I see all of them center to heart. There’s some validity however I’ll take hold opinion till I look into it further. Good article , thanks and we wish extra! Added to FeedBurner as properly
Por: Single Mother Scholarships el enero 21, 2011
a las 7:36 am
Good article , thanks and we want more!
Por: mini cooper movie el enero 30, 2011
a las 4:13 am
Its a really great post iv saw, thanks!
Por: Oolong tea el enero 31, 2011
a las 5:17 am
Hello, I first would like to congratulate you on making such a great site, I definitely found your information very interesting and entertaining.
Por: Conchita Biddix el febrero 10, 2011
a las 7:43 pm
Lovely site! I am loving it!! Will be back later to read some more. I am taking your feeds also
Por: Milagro Yuill el febrero 11, 2011
a las 3:47 am
Hello, I first would like to congratulate you on making such a great site.
Por: Kenyatta Noyd el febrero 16, 2011
a las 9:48 pm
Good Blog, I think I will definitely subscribe
Por: pagina cristiana el febrero 27, 2011
a las 9:24 am
Hi there! Someone in my Facebook group shared this site with us so I came to give it a look. I’m definitely enjoying the information. Outstanding blog and amazing style and design.
Por: nausea with pregnancy el marzo 3, 2011
a las 2:27 am
This is an spectacular entry. Thank you very much for the supreme post provided!
Por: Bari Bridjmohan el marzo 29, 2011
a las 12:53 am
I just put the link of your blog on my Facebook Wall. very nice blog
Por: Fridge Freezers el abril 2, 2011
a las 4:23 am
You have brought up a very superb details , thanks for the post.
Por: bugatti veyron price details el abril 11, 2011
a las 4:20 pm
Great help from this blog! Thanks alot for the information I needed
Por: Agile el mayo 31, 2011
a las 5:02 am
Really good site, thank you very much for your time in writing the posts.
Por: host file el mayo 31, 2011
a las 12:25 pm
Excellent blog. I was checking constantly this blog and I am impressed! Very useful info particularly the first part. I care for such information a lot. I was seeking this particular information for a long time. Thank you and best of luck.
Por: Oswaldo Hidrogo el junio 1, 2011
a las 5:04 am
Hello! This is my first visit to your blog! We are a team of volunteers and starting a new project in a community in the same niche. Your blog provided us useful information to work on. You have done a marvellous job!
Por: Krista Patillo el junio 14, 2011
a las 5:29 am
Hey, I finally decided to write a comment on your blog. I just wanted to say good job. I really enjoy reading your posts.
Por: hinh nen may tinh el julio 7, 2011
a las 4:35 am
I really enjoyed reading your blog.
Por: Ellena Ordazzo el julio 7, 2011
a las 6:28 pm
I like the valuable info you provide in your articles. I’ll bookmark your blog and check again here regularly. I am quite sure I will learn many new stuff right here! Good luck for the next!
Por: Emily Parsens el julio 28, 2011
a las 7:38 am
Your information Helped me Thanks you Much
Por: love el agosto 1, 2011
a las 8:25 am
This is the best web blog I have read.
Por: awnings in orange county el abril 15, 2012
a las 11:46 pm
Thank you ever so for your superb blog. Great.
Por: free sports betting tips el abril 19, 2012
a las 12:43 am
I’m really impressed with your writing skills and also with the layout on your weblog. Is this a paid theme or did you customize it yourself? Anyway keep up the nice quality writing, it is rare to see a great blog like this one these days..
Por: Jeannie Clabough el abril 19, 2012
a las 7:22 am